Educaci贸 per la ciutadania global
La Cooperaci贸 Espanyola considera l’educaci贸 per a la ciutadania global com la cinquena generaci贸 de l’educaci贸 per al desenvolupament, 茅s a dir, una evoluci贸 en el discurs que sost茅 aquest 脿mbit educatiu.
Amb diferents arguments, Prats (2008) i Trotta, Jacott i Lundgren (2008), entre d’altres, coincideixen que el terme “ciutadania global” 茅s equ铆voc i, a m茅s, forma part del vocabulari de les grans empreses multinacionals per referir-se a la capacitat de les persones de servir als fins de l’organitzaci贸 des de qualsevol part del m贸n. Tanmateix, el seu 煤s s’est脿 estenent, en part per una tend猫ncia internacional, en part per la coincid猫ncia del terme amb la compet猫ncia ciutadana inclosa a la LOE, ja que facilita l’acostament dels centres educatius a les propostes educatives de les ONG per al desenvolupament.
“La ciutadania global reivindica un espai de participaci贸 en l’脿mbit transnacional. Des d’aquesta perspectiva, s’enquadren les propostes pol铆tiques de models de democr脿cia global i tamb茅 l’acci贸 dels moviments transnacionals de la societat civil. Es tracta d’una realitat molt heterog猫nia, composta per diferents agents les activitats dels quals van des del purament local fins al global, per貌 que estan inspirades per una consci猫ncia 猫tica que converteix en una realitat tangible la perspectiva cosmopolita (Falk, 1998)” (Ortega, ML , 2008).
Si l’educaci贸 per a la sostenibilitat destaca la dimensi贸 de futur de l’educaci贸, en el cas de l’educaci贸 per a la ciutadania global es destaca la dimensi贸 espacial, global, dels sabers; entenent aquest terme en l’accepci贸 divulgada per Jacques Delors, que implica aprenentatges cognitius, procedimentals, socials i de valors.
En l’actualitat, la ciutadania s’exerceix en un context globalitzat, en qu猫 les societats s贸n interdependents i successos regionals repercuteixen en altres parts del m贸n, de manera que provoquen relacions de causa-efecte entre conflictes, nom茅s aparentment, locals: la sobreexplotaci贸 pesquera de l’Atl脿ntic Nord i el segrest de mariners europeus per pirates de l’脌frica oriental; el treball infantil a l’脌sia i la precarietat laboral en pa茂sos europeus; el subdesenvolupament hum脿 i la immigraci贸; l’armamentisme i l’auge de bandes juvenils violentes;… Les pol铆tiques nacionals v茅nen marcades per organismes transnacionals; l’economia estatal dep猫n d’organitzacions privades amb 脿nim de lucre, en ocasions amb seu fiscal a altres pa茂sos… Si hem de desenvolupar la compet猫ncia ciutadana i capacitar per a l’exercici d’una ciutadania activa en democr脿cia, la dimensi贸 global del nostre sistema social 茅s ineludible.