Educació per a la sostenibilitat
Impulsada per l’ecologisme, l’Educació per a la sostenibilitat ha mantingut un enorme creixement des de l’aprovació de l’Agenda 21. Aquest document va ser el resultat de la Conferència de les Nacions Unides per al Medi Ambient i el Desenvolupament (també coneguda com a Cimera de la Terra), que es va celebrar a Rio de Janeiro el juny del 1992. Es tracta d’un pla d’acció que els Estats signataris (més de 178 països) es van comprometre a dur a terme per aconseguir un desenvolupament sostenible a nivell mundial, amb implicacions per a tots els agents socials (govern, població, empreses, etc.). El capítol 36 es va dedicar al “foment de l’educació, la capacitació i la presa de consciència” i va suposar la reconversió de l’educació ambiental en una educació per al desenvolupament sostenible, que integrava el concepte de desenvolupament humà.
Des d’aleshores, la coincidència de l’interès per aquest àmbit de les diferents instàncies educatives (administracions, centres, universitats, organismes internacionals, organitzacions no governamentals…) juntament amb la presència prèvia de les ciències ambientals en el currículum (biologia, química, geologia …) , ha donat lloc a una presència curricular explícita i a la seva efectiva inclusió en la programació de totes les etapes educatives.
Segons l’informe “El nostre futur comú” (Gro Harlem Brundtland, 1987), elaborat per la Comissió Mundial de Medi Ambient i Desenvolupament de Nacions Unides, el desenvolupament sostenible és “aquell que satisfà les necessitats del present sense posar en perill la capacitat de les generacions futures de satisfer les seves pròpies necessitats”. A més, la sostenibilitat no només es refereix a qüestions ambientals, sinó que implica també els sistemes socials i culturals que hi interactuen i incideixen.
L’educació per a la sostenibilitat posa en relleu la perspectiva de futur de l’educació. Les problemàtiques ambientals són d’àmbit global però es manifesten en la nostra vida quotidiana en forma de contaminació, deteriorament del paisatge, alteracions del clima,… Això posa en relleu la necessitat de canvis socials i, en aquest sentit, el currículum inclou constants referències a iniciatives per al canvi global (estalvi energètic, consum responsable, respecte a l’entorn natural,…), tot i que plantejades des d’una perspectiva individual (incidència des del canvi en la conducta personal). No obstant això, la sostenibilitat és per definició un concepte sistèmic, per la qual cosa res no impedeix que les propostes de millora s’abordin des de la coresponsabilitat.
