Lafede.cat – organitzacions per a la justícia global (2020, pàg. 9) defineix la justícia global com:

La transformació de les relacions de poder que generen desigualtats arreu, assolida mitjançant el treball per la justícia econòmica, ambiental, feminista i antiracista, i la defensa dels drets humans i la pau.

Les organitzacions no governamentals (ONG) es caracteritzen per ser:

• Entitats privades independents de qualsevol Govern i de qualsevol administració pública.
• Tenen una estructura orgànica i unes responsabilitats legals predeterminades per la llei i s’ajusten a un marc legal que varia en funció de l’estat.
• Es basen en el voluntariat, tot i que en les darreres dècades s’ha produït un procés de professionalització, especialment, a nivell tècnic.
• Sense finalitats lucratives, procuren millorar alguns aspectes de les comunitats ja siguin locals, nacionals o internacionals.
• Poden adoptar diferents personalitats jurídiques. Ens podem trobar amb fundacions, associacions, cooperatives,…

Segons l’Observatori de la Terra de la NASA (Steve Graham, NASA, 2000), la sequera és un

“Període prolongat (una temporada, un any o diversos anys) de precipitacions deficients en relació a la mitjana estadística multianual d’una regió”.

Aquest observatori distingeix tres definicions de sequera, segons els criteris emprats per mesurar-la:

• Sequera meteorològica: es basa generalment en que les precipitacions a llarg termini s’allunyen de la normalitat, però no hi ha consens pel que fa al llindar del dèficit o la durada mínima de la manca de precipitació que converteixen una època de sequera en una sequera oficial.
• Sequera hidrològica: es refereix a les deficiències en el subministrament d’aigua superficial (cabal dels rius) i subterrània (nivells de llacs, embassaments i aigües subterrànies).
• Sequera agrícola: es produeix quan la humitat del sòl és insuficient per satisfer les necessitats d’un cultiu determinat en un moment determinat. La sequera agrícola sol ser evident després d’una sequera meteorològica, però abans d’una sequera hidrològica.

D’acord amb la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats (Nacions Unides, 1951), un refugiat o una refugiada és una

Persona que “té temors fonamentats de ser perseguida per motius de […] raça, religió, nacionalitat, pertinència a determinat grup social, o opinions polítiques, [que] es troba fora del país de la seva nacionalitat i [que] no pot o no vol acollir-se a la protecció d’aquell país, o tornar-hi a causa d’aquests temors”.

Per la seva banda, l’ONG Accem (s.d.) afegeix que:

“Les persones que fugen de conflictes armats o situacions de violència generalitzada són també considerades genèricament com a refugiades”.

La National Conference for Community and Justice (s.d.) afirma que apropiar-se culturalment consisteix a:

“Prendre la propietat intel·lectual, els coneixements tradicionals, les expressions culturals o els artefactes de la cultura d’una altra persona sense permís”.

Com a exemples, l’organització parla de:

“L’ús no autoritzat de la dansa, el vestit, la música, la llengua, el folklore, la cuina, la medicina tradicional, els símbols religiosos, etc. d’una altra cultura”.

El Programa de Dades de Conflictes (UCDP) del Departament d’Investigació de Pau i Conflictes de la Universitat d’Uppsala defineix el conflicte armat com:

Una incompatibilitat impugnada que afecta el govern i/o el territori, on l’ús de la força armada entre dues parts (de les quals almenys una és el govern d’un estat) provoca com a mínim 25 morts relacionades amb la batalla en un any natural.

L’UCDP recalca que:

El “conflicte armat” també s’anomena “conflicte basat en l’estat”, en oposició al “conflicte no estatal”, en què cap de les parts en conflicte és un govern.

El Glossari d’Estadístiques Ambientals (Divisió d’Estadística de les Nacions Unides, 1997) contempla dues accepcions de contaminació:

La presència de substàncies i calor en el medi ambient (aire, aigua, terra), la naturalesa, ubicació o quantitat dels quals produeix efectes ambientals indesitjables.

L’activitat que genera contaminants.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (Acheson, 1988; OMS), la salut pública és:

L’art i la ciència de prevenir malalties, allargar la vida i promoure la salut mitjançant l’esforç organitzat de la societat.

El Departament de Salut i Serveis Humans dels Estats Units (U.S. Department of Health and Human Services, 2014) amplia lleugerament aquesta definició, quan diu:

… mitjançant els esforços organitzats i les eleccions informades de la societat, les organitzacions, les comunitats públiques i privades i els individus.

En l’article ‘Los ambientalismos frente a los extractivismos’, publicat a la Revista Nueva Sociedad (NUSO) núm. 268 (Fundació Friedrich Ebert, 2017), Eduardo Gudynas afirma que els extractivismes es defineixen com a:

Maneres d’apropiació de grans volums o amb alta intensitat de recursos naturals, per ser majoritàriament exportats com a matèries primeres.

Gudynas afegeix que:

És important subratllar que els volums extrets, especialment de minerals, hidrocarburs i grans, són enormes.

D’acord amb la definició que el Ministeri espanyol d’Agricultura, Pesca i Alimentació (consultat el 2021) cita de la Directiva 2003/99/CE del Parlament Europeu i del Consell (2003), la zoonosi és:

Qualsevol malaltia o infecció transmissible de manera natural entre els animals i les persones, directament o indirectament.