Segon trimestre: Documentar

Vers un batxillerat com a comunitat de recerca compromesa amb el treball i amb el món

Abans d’iniciar qualsevol treball de camp o experimental, l’alumnat es documenta per preparar el marc teòric que orientarà i fonamentarà la recerca: elements i característiques de la problemàtica, context, factors explicatius, efectes, estat de la qüestió… Es tracta de resumir i comprendre el coneixement prèviament elaborat per altres, per aprofitar-lo per a la pròpia recerca. Aquesta informació prèvia permetrà definir uns criteris o model d’anàlisi, en l’etapa següent de disseny metodològic. Les fonts d’informació corresponen a diferents agents socials, corresponsables en la protecció dels drets al rerefons de les qüestions investigades. La seva identificació dins l’estructura social ajuda a comprendre les interdependències del sistema local i global, a la cerca d’alternatives de transformació de la problemàtica investigada.

Fonts bibliogràfiques

La informació del marc teòric s’extreu exclusivament de la bibliografia, és a dir, de la documentació publicada disponible sobre la qüestió. Un document és una unitat d’informació registrada per a la seva transmissió; pot presentar-se en qualsevol suport (paper, internet…), format (llibre, article, missatge a xarxes…) o llenguatge (text, audiovisual, gràfic…). A efectes de la recerca, tot és bibliografia.

La qualitat del marc teòric vindrà determinada, entre d’altres, per la qualitat de les seves fonts d’informació. Per tant, és imprescindible citar i referenciar la procedència de cada informació.

Cerca d’informació

El marc teòric s’inicia identificant els termes clau presents en la Introducció i Objectiu del treball. Si s’ha arribat a concretar un objectiu d’investigació, es pot elaborar un primer guió del Marc teòric a partir dels termes clau presents a l’objectiu i les seves interseccions.

Per cercar informació, primer acudim a la biblioteca municipal, molt més àgil que internet per trobar informació vàlida a l’inici del treball. Des dels centres es pot promoure el descobriment d’aquest servei públic organitzant una sortida de 1r de batxillerat a una biblioteca municipal de proximitat, amb l’objectiu de trobar un llibre vàlid i pertinent pel seu treball de recerca, amb el que lliurar un primer resum d’informació.

Pauta 2: Primer resum d’informació

Amb aquests primers escrits, es pot realitzar un exercici de coavaluació, per repassar el gènere expositiu, així com la normativa de citacions i referències bibliogràfiques.

Fitxa de coavaluació del primer resum

Publicacions dels agents socials

Després d’una primera consulta a la biblioteca, la cerca d’informació continua a internet, on comencem buscant qui publica sobre la qüestió. L’enfocament de drets humans facilita aquesta cerca. En primer lloc, utilitzem els cercadors d’internet per identificar quines institucions o organismes públics s’ocupen de la qüestió investigada. Per donar compliment a les seves obligacions, aquestes institucions recullen el coneixement consolidat sobre la qüestió. Així, en les publicacions del sector públic, trobarem definicions, tipologies, estadístiques…

Aquesta cerca de fonts del sector públic, es realitza sistemàticament a escala local i global. Proposem recerques contextualitzades en un espai i temps determinat.

Qui té competències sobre la qüestió en aquell espai i temps?

I a escala global? Quin organisme de Nacions Unides s’ocupa d’aquest repte global?

Quines publicacions recents han generat sobre la qüestió?

I des del sector privat no lucratiu? Quines entitats publiquen sobre la qüestió?

Fem servir estratègicament els cercadors d’internet per identificar agents socials, buscant: institució o entitat, i terme clau. Per exemple:

Nacions Unides distribució mundial vacunes

Associació distribució mundial vacunes

Dels resultats del buscador, no ens fixem tant en la informació com en la font: les institucions i entitats que resulten de la cerca per, posteriorment, procedir a cercar dins del seu espai web, què han publicat sobre la qüestió.

Finalment, acudim a portals o dipòsits digitals de recerca per accedir a publicacions de l’àmbit acadèmic.

Tractament crític de les fonts d’informació

En el marc teòric, l’alumnat es limita a exposar la informació de la bibliografia sense posicionar-se ni opinar, aplicant aprenentatges de l’àmbit lingüístic (comprensió interpretativa, gènere expositiu…). En aquesta fase de la investigació, el pensament crític s’exerceix:

  • exposant-se a informació aliena
  • fent una consulta crítica de les fonts
  • contrastant les informacions

Malgrat que inicialment pugui semblar que la informació disponible sobre la qüestió és escassa, una vegada localitzades les primeres informacions, uns termes portaran a d’altres i unes fonts portaran (citaran) a d’altres. Caldrà seleccionar fonts vàlides per a un treball acadèmic i fer-ne una consulta crítica de la seva informació. Per això:

  • Ens fixem en l’autoria:  ha de ser identificable (algú, persona o entitat, és responsable d’aquella informació), vigent, amb crèdit per informar d’aquell tema.
  • Ens fixem en el fonament de la informació. En què basa les seves afirmacions? Com es pot comprovar?
  • Diversifiquem les fonts d’informació, entre d’altres, buscant que ocupin diferents espais de l’estructura social. Des de quin sector social s’expressa (públic o privat, lucratiu o no lucratiu)?  Quina posició argumenta? Amb quins arguments? A quins drets humans afecta aquesta posició? Quins interessos sembla defensar?

Aquestes qüestions s’introdueixen gradualment durant la confecció del marc teòric, a través de la tutoria i de les activitats de col·laboració i intercanvi programades pel centre.

Tutoria de recerca

Matèries de 1r

Seminaris de recerca

Col·loqui amb persones expertes

Vegeu també:

Recerca pels Drets Humans: Marc teòric