Microracismes

La Xarxa Òmnia de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària de la Generalitat de Catalunya (consultat el 2021) defineix els microracismes com:

Comentaris, situacions, actituds…, presents de manera implícita i poc visible en el dia a dia, que responen a una base racista i supremacista.

Per mitjà d’aquest fenomen, el racisme ha passat de fer-se patent i ser molt visible a trobar-se d’una manera més amagada en les societats actuals; una manera que, tanmateix, és igual de nociva per a la comunitat que el pateix.

La revista Afroféminas afirma que els microracismes «no són agressius ni premeditats», sinó que «es manifesten com una interiorització de prejudicis» i, per tant, «són fruit del racisme estructural de la nostra societat». Segons aquest article (2017), els mitjans de comunicació (televisió, publicitat, cinema, premsa, llibres, etc.) són els principals responsables de la perpetuació dels esmentats prejudicis, ja que els alimenten contínuament.

Al vídeo ‘5 ejemplos de microracismos‘ (2018), Desirée Bela explica situacions molt comunes en què el microracisme es fa present: a l’hora de fer una entrevista de feina, al transport públic, quan es parla amb una persona racialitzada o quan ens hi comuniquem virtualment.

Agenda 2030

El setembre de 2015, les Nacions Unides van adoptar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, que estableix 17 objectius (ODS) per eradicar la pobresa, protegir el planeta i avançar en la protecció dels drets humans de totes les persones arreu del món.

L’ODS 10 s’adreça a la reducció de les desigualtats i, entre les seves metes, inclou:

10.2 D’aquí al 2030, potenciar i promoure la inclusió social, econòmica i política de totes les persones, independentment de la seva edat, sexe, discapacitat, raça, ètnia, origen, religió o situació econòmica o una altra condició.

Recursos 

Una iniciativa de:

 

 

Powered by Warp Theme Framework