Dret d’asil

Fonts d’informaci贸 per a projectes d’educaci贸 en drets humans i ciutadania global.
flecha

Organismes governamentals | ONG i moviments socials | Centres de recerca | Informes | Normativa

Organismes governamentals

governmentA nivell internacional

  • Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR / UNHCR en les seves sigles en angl猫s). T茅 el mandat de dirigir i coordinar l’acci贸 internacional per a la protecci贸 dels refugiats a nivell mundial. El seu objectiu principal 茅s salvaguardar els drets i el benestar dels refugiats, garantir que tothom pugui exercir el dret a sol路licitar asil en un altre Estat i a gaudir-ne, i identificar solucions duradores per als refugiats, com ara la repatriaci贸 volunt脿ria en condicions dignes i segures, la integraci贸 a la societat d’acollida o el reassentament en un tercer pa铆s. L’ACNUR tamb茅 t茅 el mandat d’ajudar les persones ap脿trides a tot el m贸n.
  • Organitzaci贸 Internacional per a les Migracions (IOM en les seves sigles en angl猫s). Com a principal organitzaci贸 internacional per a les migracions, treballa per: ajudar a encarar els creixents desafiaments que planteja la gesti贸 de la migraci贸 a nivell operatiu; fomentar la comprensi贸 de les q眉estions migrat貌ries; encoratjar el desenvolupament social i econ貌mic a trav茅s de la migraci贸; i vetllar pel respecte de la dignitat humana i el benestar dels migrants.
    • Displacement Tracking Matrix (DTM). Portal d’informaci贸 interactiva de l’IOM que rastreja i mostra els fluxos de despla莽ament i migraci贸. Inclou dades de despla莽ament de 30 pa茂sos en un esfor莽 per enfortir les respostes humanit脿ries i proporcionar un 煤s m茅s responsable de les dades.
  • European Migration Network. Xarxa europea de migracions creada en el marc de les institucions de la Uni贸 Europea, que t茅 per objectiu atendre les necessitats d鈥檌nformaci贸 de les institucions comunit脿ries, els estats i la ciutadania sobre la migraci贸 i l鈥檃sil.
  • European Migrant Smuggling Centre (EMSC). Centre de l’EUROPOL que t茅 per objecte ajudar els Estats membres de la UE a identificar i desmantellar les xarxes delictives involucrades en el tr脿fic de persones migrants.

A nivell estatal i auton貌mic

  • Govern Espanyol. Ofereix informaci贸 relacionada amb els tr脿mits i procediments en mat猫ria d’estrangeria, la normativa, els programes d’inclusi贸 i, en general, q眉estions d’inter猫s per als immigrants a Espanya.
  • Generalitat de Catalunya. Treballa per denunciar, prevenir i erradicar la vulneraci贸 de drets provocada pel racisme estructural; per incorporar la mirada transversal i interseccional de les persones racialitzades, migrades i/o refugiades a les pol铆tiques p煤bliques, i per acompanyar les persones migrades a l’hora de garantir la igualtat de tracte i el dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia. Existeix el Comit猫 per a l’Acollida de les Persones Refugiades (creat el setembre de 2015).
  • Ajuntament de Barcelona. No t茅 compet猫ncies en mat猫ria d’asil, per貌 des del 1989 el Servei d鈥橝tenci贸 a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) (que gestiona el consistori amb algunes entitats socials) dona suport i assessorament a les persones refugiades, i es fa c脿rrec de les necessitats b脿siques i l鈥檃tenci贸 dels casos de major vulnerabilitat fins que poden accedir al programa d鈥檃collida estatal. Igualment, el setembre de 2015 l鈥橝juntament va posar en marxa el pla “Barcelona, ciutat refugi”, amb l鈥檕bjectiu de preparar la ciutat per acollir, assistir, proveir dels serveis necessaris i garantir els drets de les persones refugiades.

ONG i moviments socials

  • asociacionesAmnistia Internacional. Moviment mundial, democr脿tic i independent que actua a gaireb茅 tots els pa茂sos del m贸n amb la voluntat que totes les persones puguin gaudir dels seus drets humans. Un dels seus objectius 茅s la defensa de les persones migrants, sol路licitants d’asil, refugiades, despla莽ades o v铆ctimes de tr脿fic de persones, aix铆 com de la poblaci贸 civil en els conflictes armats. Elabora informes, articles i materials did脿ctics, i realitza campanyes de sensibilitzaci贸, informaci贸 i pressi贸.
  • Federaci贸 Internacional de Societats de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja. Porta a terme operacions de socors per ajudar les v铆ctimes de cat脿strofes i combina aquesta activitat amb l’enfortiment de la capacitat de les seves Societats Nacionals membres. La tasca de la Federaci贸 se centra en quatre 脿rees essencials: promoci贸 dels valors humanitaris, intervenci贸 en casos de desastre, preparaci贸 per a desastres i salut i assist猫ncia en la comunitat.
  • Metges Sense Fronteres. Organitzaci贸 d’acci贸 medicohumanit脿ria que assisteix a persones amena莽ades per conflictes armats, viol猫ncia, epid猫mies o malalties oblidades, desastres naturals i exclusi贸 de l’atenci贸 m猫dica.
  • European Council on Refugees and Exile (ECRE). Alian莽a paneuropea formada per 81 ONG que t茅 com a objectiu la protecci贸 i millora dels drets de les persones refugiades, de les persones demandants d鈥檃sil i de les persones despla莽ades. A la seva p脿gina web es troba informaci贸 sobre la Xarxa Elena, una xarxa a nivell europeu que t茅 per objecte la promoci贸 dels drets humans en el tractament de les persones refugiades, demandants d鈥檃sil鈥
  • ACCEM. Organitzaci贸 sense 脿nim de lucre que t茅 la missi贸 de defensar els drets fonamentals, l鈥檃tenci贸 i l鈥檃companyament de les persones que es troben en risc d鈥檈xclusi贸 social. S鈥檋a especialitzat en refugi i migraci贸, i treballa a favor de la inclusi贸 de les persones, en busca de la igualtat de drets, deures i oportunitats.
  • Comissi贸 Espanyola d鈥橝juda al Refugiat (CEAR). La missi贸 de CEAR 茅s defensar i promoure els Drets Humans i el desenvolupament integral de les persones refugiades, ap脿trides i migrants amb necessitat de protecci贸 internacional i/o en risc d’exclusi贸 social. Proporciona atenci贸 directa i integral a les persones refugiades en diversos 脿mbits: des de l’acollida, la inserci贸 laboral i l’atenci贸 psicosocial, fins a la defensa jur铆dica i la den煤ncia per avan莽ar en el reconeixement dels drets de les persones refugiades. Entre les seves publicacions, hi ha informes anuals, reculls de xifres, articles i altres documents sobre els drets de les persones migrades arreu del m贸n.
  • Comissi贸 Catalana d鈥橝juda al Refugiat (CCAR). CCAR t茅 com a objectius la defensa del dret d鈥檃sil i els drets de les persones refugiades i immigrants. Q眉estiona la pretesa voluntarietat de les migracions i vol obrir un debat sobre les formes de persecuci贸 i vulneracions de drets humans que necessiten algun tipus de protecci贸. A la seva p脿gina web s’hi poden consultar publicacions, articles, informes anuals,鈥
  • Stop Mare Mortum. Plataforma d鈥檈ntitats que denuncia i condemna el 鈥済enocidi migratori鈥 que est脿 convertint el mar Mediterrani en un cementiri de persones que fugen de conflictes armats i de la precarietat dels seus pa茂sos d鈥檕rigen.
  • Fundaci贸 ACSAR. La seva ra贸 de ser 茅s transformar la praxi i l鈥檃ssist猫ncia directa聽en mat猫ria d鈥檃sil i refugi en coneixement i aprenentatge, a fi de contribuir a la reflexi贸 i el debat sobre els fen貌mens de mobilitat internacional i de diversitat i cohesi贸 social. El seu objectiu 煤ltim 茅s contribuir a la construcci贸 d鈥檜na societat plural i diversa alhora que promoure la igualtat de drets de ciutadania.
  • SOS Racisme. ONG que realitza campanyes de sensibilitzaci贸 i elabora materials pedag貌gics sobre el racisme. T茅 un centre de documentaci贸 i una oficina d’informaci贸 i den煤ncies (que aporta suport psicol貌gic, assessorament jur铆dic, etc.). 脡s d鈥檈special inter猫s el seu informe anual sobre el racisme a Espanya.

Centres de recerca

  • Refugee Studies Centre. Centre d’estudis del Departament de Desenvolupament Internacional de la Universitat d’Oxford que t茅 la missi贸 de construir coneixement i comprensi贸 sobre les causes i els efectes de la migraci贸 for莽ada.
  • Refugee Economics. Projecte que documenta la vida quotidiana de les persones refugiades que han de trobar vies de subsist猫ncia als camps de refugiats. La documentaci贸 es fa mitjan莽ant la consulta de recerques dutes a terme per universitats i centres de recerca, i l鈥檃n脿lisi de les pol铆tiques migrat貌ries i els programes d鈥檃juda humanit脿ria per apoderar les persones refugiades. 脡s d鈥檈special inter猫s la Biblioteca, on podem trobar les fonts originals d鈥檃rticles, campanyes, debats, etc. en qu猫 es basa el projecte.
  • Colectivo IOE. El Col路lectiu IO脡 se centra en la investigaci贸 del col路lectiu immigrant.
  • CIDOB. Centre dedicat a la investigaci贸 i l’an脿lisi de temes internacionals. Dins de les seves 脿rees d鈥檌nvestigaci贸, n鈥檋i ha una destinada a les migracions.
  • Migrar con derechos. P脿gina web coordinada per la Universitat de Lle贸 que cont茅 espais de legislaci贸, jurisprud猫ncia, not铆cies, impresos i formularis, novetats i bibliografia sobre migraci贸. Especial atenci贸 mereix l鈥檈spai “Quaderns d’Estrangeria”, que inclou totes les novetats en mat猫ria jur铆dica a nivell internacional, europeu i estatal.

Informes

informesTend猫ncies globals sobre el despla莽ament for莽at al m贸n (ACNUR)

Publicaci贸 anual amb gr脿fics, textos i imatges que analitzen el despla莽ament for莽at global.

Informe anual de CEAR sobre les persones refugiades a Espanya (i Europa)

Informe que descriu la situaci贸 de les persones sol路licitants d’asil, refugiades i sense protecci贸 internacional a Espanya (i, a partir de 2015, tamb茅 a Europa).

Normativa

legislacionInternacional

  • Estatut de l鈥橭ficina de l鈥橝lt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats. Adoptat per l’Assemblea General de les Nacions Unides en la seva resoluci贸 428 (V), de 14 de desembre de 1950. Estableix les funcions de l’Alt Comissionat, la seva organitzaci贸 i hisenda.
  • Convenci贸 sobre l鈥橢statut dels Refugiats. Adoptada el 28 de juliol de 1951 per la Confer猫ncia de Plenipotenciaris sobre l’estatut dels refugiats i dels ap脿trides (Nacions Unides) – convocada per l’Assemblea General en la seva resoluci贸 429 (V), de 14 desembre 1950 -, va entrar en vigor el 22 d’abril de 1954, de conformitat amb l’article 43.
  • Protocol sobre l鈥橢statut dels Refugiats. Del Protocol van prendre nota amb aprovaci贸 el Consell Econ貌mic i Social en la seva resoluci贸 1186 (XLI), de 18 de novembre de 1966, i l’Assemblea General de les Nacions Unides en la seva resoluci贸 2198 (XXI), de 16 de desembre de 1966. En la mateixa resoluci贸, l’Assemblea General va demanar al secretari general que transmet茅s el text del Protocol als Estats esmentats en el seu article V a fi que poguessin adherir-s’hi. Va entrar en vigor el 4 d’octubre de 1967, de conformitat amb l’article VIII.
  • Declaraci贸 sobre l鈥橝sil Territorial. Adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides en la seva resoluci贸 2312 (XXII), de 14 de desembre de de 1967.
  • Declaraci贸 sobre els drets humans dels individus que no s贸n nacionals dels pa铆s on viuen. Adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides en la seva resoluci贸 40/144, de 13 desembre 1985.

Europea

  • Reglament (UE) n煤m. 604/2013 del Parlament Europeu i del Consell. Anomenat Reglament Dubl铆n III, aquest document estableix els criteris a seguir per determinar quin 茅s l鈥檈stat europeu responsable d鈥檈xaminar la sol路licitud de protecci贸 internacional que se sol路licita en algun estat membre de la Uni贸 Europea per part d’una persona nacional d鈥檜n estat NO membre de la UE o per un/a ap脿trida.

El criteri general 茅s que la sol路licitud de protecci贸 internacional l’examinar脿 l鈥檈stat membre responsable on primer s鈥檋agi presentat aquesta sol路licitud (art. 3.2). S鈥檃plica aquest criteri en cas que no concorrin cap dels criteris espec铆fics (art. 7 i seg眉ents). Tots els estats membres tenen la possibilitat d鈥檈nviar una persona sol路licitant d鈥檃sil a un tercer pa铆s segur (art. 3.3).

  • Directiva 2013/32/UE. L’article 38 estableix els requisits per considerar un tercer pa铆s “segur”.

Espanyola

  • Llei 12/2009, de 30 d’octubre, reguladora del dret d鈥檃sil i de la protecci贸 subsidi脿ria. Llei desenvolupada en base a l鈥檃rt. 13.4 de la Constituci贸 Espanyola. Estableix que el dret d鈥檃sil es concedeix a persones nacionals NO comunit脿ries i persones ap脿trides a les quals s’hagi reconegut la condici贸 de refugiades (art. 2). Aquesta condici贸 es reconeix a la persona que t茅 temors fundats de ser perseguida per motius de ra莽a, religi贸, nacionalitat, opinions pol铆tiques, pertinen莽a a un determinat grup social, g猫nere o orientaci贸 sexual, que es troba fora del seu pa铆s i per aquest temor fundat no vol tornar-hi (art. 3). Les causes d鈥檈xclusi贸 o denegaci贸 s’especifiquen als articles 8 i 9.
  • M茅s informaci贸 sobre legislaci贸 (CCAR). Inclou documents sobre el marc jur铆dic de les persones refugiades (general, de la Uni贸 Europea i de l’Estat espanyol), materials te貌rics i de participaci贸 i recursos sobre persecucions religioses.

Recursos relacionats

Etiquetes:,

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educaci贸 per a la Ciutadania Global.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educaci贸 per a la Ciutadania Global.

L鈥Objectiu 4 de l鈥Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a prop貌sit d鈥檃qu铆 a 2030:

Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements te貌rics i pr脿ctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjan莽ant l鈥檈ducaci贸 pel desenvolupament sostenible i l’adopci贸 d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de g猫nere, la promoci贸 d’una cultura de pau i noviol猫ncia, la ciutadania mundial i la valoraci贸 de la diversitat cultural i de la contribuci贸 de la cultura al desenvolupament sostenible.

Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment. M茅s informaci贸.


Una iniciativa de:
Amb el suport de:
Diputaci贸 de Barcelona

 

 

Powered by Warp Theme Framework