El repte de l’aigua en un món desigual

Webquest interdisciplinària pensada per a segon cicle d’ESO, per treballar la problemàtica de l’aigua des de l’enfocament de l’educació per a la pau.

Proposta de treball:

ObjectiusTemporitzacióOrganitzacióAvaluacióContinguts curriculars

Aquesta Webquest vol possibilitar un marc metodològic que permeti un aprenentatge globalitzador i interdisciplinari on l’aigua sigui el motiu de reflexió que porti a desenvolupar aprenentatges conceptuals, procedimentals i actitudinals que facilitin el treball de l’eix transversal d’Educació per a la Pau i es vagi donant resposta curricular al repte de viure i conviure en un món divers, globalitzat i limitat.

Se li dóna un enfocament globalitzador que permeti un aprenentatge significatiu. En aquest sentit, la primera activitat pretén posar en situació a l’alumnat partint d’un succés prou conegut perquè tothom hi pugui participar, amb la intenció de crear un espai motivador, on el compartir coneixements i emocions faciliti la distribució de les tasques individuals entre els membres del grup. També pot orientar l’avaluació inicial i afavorir que el professorat tingui més referències per avaluar els avenços de l’alumnat.

Com la majoria de webquests, es tracta de guiar un procés d’investigació i aprenentatge a través d’internet i basat en el treball cooperatiu que per les seves característiques, afavorirà el desenvolupament de les habilitats socials que possibilitaran una millor convivència i una solidaritat entesa com a coresponsabilitat.

A través de les activitats que es proposen es treballen diferents continguts curriculars de ciències de la naturalesa, ciències socials, llengua, matemàtiques, educació visual i plàstica i tecnologia que, d’alguna manera, es poden relacionar amb l’aigua i el cos humà, el desenvolupament i la defensa dels drets humans.

És una Webquest pensada per a l’alumnat de segon cicle d’ESO. Cal que tinguin uns coneixements mínims d’informàtica com, saber fer anar un processador de textos, un navegador, capturar i inserir imatges, crear una carpeta, desar documentació i imprimir un full. També és necessari que l’alumnat entengui el català i el castellà i tingui nocions d’anglès o se li faciliti un traductor com, per exemple, Babel Fish o el Diccionari Multilingüe.

En l’activitat individual (activitat 2), la tasca del periodista és la que requereix la manipulació de més eines informàtiques per elaborar gràfics i esquemes i la del conseller/a és la més senzilla en aquest aspecte.

És aconsellable disposar d’un lloc de treball on, a més dels ordinadors connectats a internet, es disposi d’un espai i material que permeti treballar en grup i poder escriure, dibuixar, retallar, manipular,…

 Es pensa amb un període mínim de 12 sessions però hi ha molts factors que poden modificar les previsions: el ritme de treball, la pròpia dinàmica del grup-classe, l’experiència amb eines informàtiques, la disponibilitat de recursos, el nivell d’interacció de l’equip, etc. I serà el professor o professora qui decideixi el número de sessions que caldrà dedicar-hi.

L’alumnat s’haurà d’organitzar en grups (l’heterogeneïtat o homogeneïtat) de tres persones, a ser possible combinant les habilitats dels tres components per afavorir la seva complementació i garantir una millor interacció. En aquest sentit l’ideal seria que fessin equip persones “expertes” en: informàtica i/o matemàtica, educació plàstica i redacció. L’activitat 2 és individual però es segueix formant part d’un equip, això vol dir que hauran d’estar pendents els uns dels altres i exigir-se i ajudar-se per ser el màxim de competents però sense competir entre ells. Tot l’aprenentatge al voltant de l’ajuda (saber-la demanar, oferir, donar, rebre,…) serà molt important per aprendre junts.

Es tracta de dur a terme totes les activitats i elaborar material amb format web, en presentació multimèdia o document de text. També pot anar molt bé combinar diferents formats.

La proposta d’activitats és oberta i és important que així ho entengui l’alumnat i que s’animi a fer ampliacions i noves aportacions. En aquest sentit, hi ha els apartats “per saber més” i s’explica que els exemples són orientatius. Es valorarà, i així queda reflectit en la proposta d’avaluació, la iniciativa i la creativitat.

 És important que l’alumnat tingui clar, abans de començar a treballar, quins seran els indicadors d’avaluació a fi d’orientar-los sobre què s’espera d’ells tant a nivell de resultats com de dinàmica de grup. Aquesta pràctica d’anticipar l’avaluació els orienta sobre com resoldre les dificultats que es poden anar trobant i els permet acordar criteris que els ajudi a concretar i avançar

Una iniciativa de:

 

 

Powered by Warp Theme Framework