La càmera

Les caricatures han esdevingut símbols i banderes a defensar, com la llibertat d’expressió o el respecte a la fe. Com s’hi ha arribat?

Cal analitzar de quina manera hi contribueixen els mitjans de comunicació; analitzar com la simplificació dels fets, la tria de la imatge o de la paraula a transmetre, el sensacionalisme dels titulars o de les imatges, l’oportunisme, etc. afavoreixen el fet d’anar construint un enemic únic i un clima de por on tothom se sent víctima. La por és una mala aliada de la raó. És necessària l’educació en mitjans de comunicació perquè l’alumnat pugui ser crític, reflexiu, vegi més enllà del que se li mostra i no generalitzi tot el que veu.

Suggeriments per treballar “la càmera” mitjançant una noticia concreta:

Al web del Telenotícies Migdia de Televisió de Catalunya es pot trobar l’informatiu del dia 8 de febrer de 2006, i realitzar, en grups, les següents activitats:

  • Reflexionar sobre què ens transmeten les càmeres i què ens expliquen els experts en el reportatge “Les proporcions d’una crisi”.
  • Fer un gràfic de barres que representi les dades que ens mostra el periodista Joan Roure.
  • Què hem après?
  • Cobrir amb la càmera un esdeveniment que sigui notícia en el centre escolar o en la localitat (objectius, interessos, tria de plans, tria d’imatges, veu en directe, veu sobreposada,…)
  • Analitzar enregistraments anteriors sobre esdeveniments que s’hagin viscut.

Per saber-ne més:

Una iniciativa de:

 

 

Powered by Warp Theme Framework