Imaginem històries

A partir de diferents fotografies de persones musulmanes en diversos contextos i situacions, l’alumnat imaginarà i construirà, en grup, històries sobre la vida quotidiana d’aquestes persones. L’anàlisi d’aquestes històries en relació a la seva realitat convidarà a la reflexió sobre quins estereotips i prejudicis els poden haver influït, i com les idees preconcebudes que puguem tenir sobre determinades persones o col·lectius determinen la nostra manera de mirar i relacionar-nos-hi. Aquesta activitat servirà també per treballar els conceptes de semblances i diferències i identificar allò proper i llunyà a la nostra realitat.

L’educador/a introdueix breument l’activitat. Pot orientar els alumnes amb pautes sobre com poden fer les seves aportacions a l’hora de crear les històries (on han nascut, on viuen, què fan des de que es lleven, què mengen, com vesteixen, en què treballen, què els fa il·lusió, què els agrada fer, què els fa feliços…).

S’organitza l’alumnat de manera que tots es puguin escoltar i veure.

L’educador/a presenta una fotografia i l’ensenya als alumnes. Ell/a mateix/a comença a inventar una història: “Em dic ______ i visc a ______” i la deixa en un lloc visible per tal que els alumnes puguin anar continuant la història, de manera que entre tots/es es va construint una història que reflecteix com ens imaginem la seva vida quotidiana. L’educador/a anirà apuntant, a trets generals, les idees principals que van definint la història. Es pot utilitzar el mateix procediment amb diferents fotografies.

La posada en comú de les històries d’aquestes fotografies ajudarà a reflexionar sobre com l’aparença i les idees preconcebudes que puguem tenir sobre determinats col·lectius influeixen en la nostra manera de mirar-los. També ajuda a prendre consciència sobre els sentiments que desperten les persones per la seva aparença, pel valor que a aquesta s’atorga socialment i en quina mesura podem identificar sensacions de proximitat o llunyania. La proximitat ens portarà a descobrir aspectes d’igualtat i la llunyania, aspectes de diferència.

En finalitzar les històries, l’educador/a revela la història real de la persona de la fotografia. Es pot reforçar contextualitzant-la en el mapamundi. L’educador/a pot apuntar les diferències entre la història real i la inventada, animant a la participació dels alumnes. Aquesta anàlisi pot servir per fer una reflexió grupal sobre el tipus d’informació de les històries inventades i els possibles prejudicis o estereotips que poden haver influït a l’hora d’inventar la vida de cada personatge. Es pot obrir el debat analitzant en quins casos les històries inventades han estat molt diferents de la realitat. Es poden comentar i tractar de definir quins poden haver estat els motius que ens han portat a identificar a aquella persona de determinada manera o amb determinades accions. Aquests motius poden donar peu a elaborar un llistat d’estereotips socials i el seu anàlisi: com ens arriben (pel·lícules, contes, TV…), què ens transmeten…

Qüestions que poden ajudar a la reflexió

Què és un estereotip?

I un prejudici?

Algun dels següents estereotips són certs?

Quins altres estereotips coneixen sobre algun col·lectiu concret?

Els prejudicis i estereotips ens ajuden a relacionar-nos amb les persones? Per què?

Un estereotip pot induir a la discriminació? Poseu-ne un exemple.

És just jutjar a una persona sense conèixer-la deixant-se portar per prejudicis i estereotips? Pot això provocar situacions injustes? Com penseu que pot afectar a les persones que els pateixen?

Com a activitat de tancament, que s’anirà fent posteriorment, es pot proposar que l’alumnat busqui refranys, vinyetes i dites populars relacionades amb estereotips. Quan es tingui suficient material, poden elaborar un mural posant un títol i que reculli les frases i les vinyetes trobades, canviant els subjectes, afegint algun comentari, il·lustracions…

Fotografies de persones musulmanes

Quadre que recull la informació de les diferents fotografies