Globalització

El terme globalitzaci√≥ forma part del nostre vocabulari diari. Per√≤ qu√® vol dir? Quines s√≥n les seves caracter√≠stiques? Quines conseq√ľ√®ncies t√© sobre les nostres vides?

La globalitzaci√≥ √©s un proc√©s multidimensional. Encara que en moltes ocasions l‚Äô√ļs del terme globalitzaci√≥ fa refer√®ncia a la seva dimensi√≥ econ√≤mica, hi ha una dimensi√≥ cultural de la globalitzaci√≥, una dimensi√≥ tecnol√≤gica, aix√≠ com dimensions socials, pol√≠tiques, ideol√≤giques, ambientals,…

La globalització es pot entendre millor mitjançant les seves característiques i les seves contradiccions. Aquestes són :

* Els límits tradicionals, les fronteres, deixen de tenir importància o s’esvaeixen. Això és especialment important en el cas dels mercats financers, dels mercats de capital i de la producció i distribució de productes. Han caigut totes les fronteres? No, totes no, encara hi ha importants límits (les fronteres encara actuen com a tals) per al moviment de persones.

* L’alt nivell d’interrelaci√≥ o integraci√≥ dels mercats, especialment dels financers, fa possible que una crisi financera als Estats Units, com la que va passar al 2008 amb Lehman Brothers, es converteixi en una crisi financera mundial. No obstant aix√≤, la velocitat a la qual s’estenen les crisis i les seves devastadores conseq√ľ√®ncies (incertesa en l’√†mbit financer i bancari, reducci√≥ dels pr√©stecs bancaris, reducci√≥ del nombre d’empreses, increment de l’atur,… ) no √©s comparable a la velocitat a la qual s’estenen els processos de recuperaci√≥, que ho fan de forma m√©s lenta.

* La import√†ncia dels mercats financers en el sistema econ√≤mic s’ha incrementat exponencialment. De manera que l’anomenada economia especulativa (la que deriva dels mercats financers) √©s molt m√©s important que l’economia real (la productiva). En un dia normal, els mercats financers mouen quantitats de diners superiors al PIB de molts pa√Įsos industrialitzats de grand√†ria mitjana.

* La informaci√≥, els aven√ßos tecnol√≤gics (la revoluci√≥ tecnol√≤gica), els descobriments cient√≠fics, les modes,… es produeixen, es difonen i es dissipen a una velocitat vertiginosa. El que aquest mat√≠ era novetat, ara est√† obsolet.

* La revoluci√≥ tamb√© ha arribat als mitjans de transport, a les comunicacions i a les telecomunicacions. I aquestes revolucions tenen implicacions diferents: en el cas dels transports i les comunicacions s’ha propiciat la deslocalitzaci√≥ d’empreses i, per tant, s’ha alterat la “tradicional” divisi√≥ internacional de la producci√≥. La revoluci√≥ en les telecomunicacions propicia tant l’espionatge global com la sensibilitzaci√≥ al voltant de les protestes ciutadanes contra r√®gims dictatorials.

* L‘acc√©s al coneixement i a la informaci√≥ s’ha incrementat notablement i s’ha abaratit. Encara no s’ha universalitzat i en determinades zones geogr√†fiques continua sent monopolitzat per sectors socials dominants.

* S’ha incrementat la interrelaci√≥ entre les persones m√©s enll√† del temps i de la zona geogr√†fica. D’aqu√≠ sorgeix el terme aldea global.

* Els estats estan patint una p√®rdua progressiva de sobirania a favor del poder financer i del poder econ√≤mic, i concretament de les grans corporacions o firmes internacionals. Aix√≤ significa una limitaci√≥ de la capacitat d’acci√≥ dels estats per definir i dur a terme pol√≠tiques p√ļbliques econ√≤miques i socials, especialment aquelles encaminades a “rectificar” els efectes negatius de la globalitzaci√≥: pobresa, atur, desindustrialitzaci√≥,…

* Aparici√≥ i desenvolupament d’organitzacions internacionals com l’ONU, l’FMI, el BM, l’OMC,… que tenen funcions i mandats dispars. La major part de les organitzacions internacionals m√©s importants tenen el seu origen en el context de la segona postguerra mundial, amb pa√Įsos del Centre dominants i repartits en la dualitat bloc de l’est (pa√Įsos comunistes) i bloc de l’oest (pa√Įsos capitalistes). Obviant la pres√®ncia dels pa√Įsos de la perif√®ria, molts d’ells encara col√≤nies. Actualment, els pa√Įsos emergents, especialment la Xina, Corea del Sud, √ćndia o el Brasil s’estan fent un lloc en l’espai de les organitzacions internacionals. No obstant aix√≤, les estructures de base continuen reproduint l’esquema postguerra freda. Aix√≤ √©s evident en el cas de l’ONU i la composici√≥ i funcionament del consell de seguretat.

* La globalitzaci√≥ va acompanyada d’un sistema econ√≤mic predominant: el sistema capitalista, que ha anat evolucionant, passant per diferents estadis, fins a l’actualitat. En l’actual estadi, es d√≥na la paradoxa que mai s’ha produ√Įt tant amb tan poca m√† d’obra. El capitalisme de la globalitzaci√≥ destrueix llocs de treball.

* La globalitzaci√≥ √©s asim√®trica. Es desenvolupa extraordin√†riament en uns √†mbits per√≤ no en altres. Per exemple, es globalitzen els mercats per√≤ no es globalitzen (“a l’al√ßa”) els drets laborals.

* La globalitzaci√≥ reprodueix les asimetries econ√≤miques, socials i pol√≠tiques del model Centre / Perif√®ria, de manera que els pa√Įsos del centre continuen sent els que generen valor afegit, controlen la distribuci√≥ i compren el producte. I els de la perif√®ria, proveeixen de mat√®ries primeres, ajusten les peces i exporten a preus irrisoris, mentre que importen els productes a preus m√©s elevats.

* La globalitzaci√≥ tamb√© √©s una oportunitat per a l’obertura democr√†tica i la universalitzaci√≥ dels drets humans. La tecnologia i les comunicacions permeten la informaci√≥, conscienciaci√≥ i mobilitzaci√≥ de les persones en la recerca de millors condicions de vida, de drets socials, pol√≠tics, econ√≤mics, culturals,…

En resum, la globalitzaci√≥ √©s un proc√©s multidimensional d’un extraordinari ¬†dinamisme i en cont√≠nua transformaci√≥ , de dif√≠cil predicci√≥ i amb grans contradiccions que presenta reptes i oportunitats pel canvi social en termes de millores de les condicions de vida, treball,…

Recursos

Etiquetes:

Una iniciativa de:

 

 

Powered by Warp Theme Framework