Conflicte

Un conflicte 茅s una situaci贸 de disputa o diverg猫ncia en qu猫 hi ha una contraposici贸 d鈥檌nteressos, necessitats i/o valors en pugna entre dues o m茅s parts (Casc贸n, 2001). El conflicte 茅s inherent a la vida en societat.

El conflicte no implica viol猫ncia i, malgrat pot generar sentiments negatius (por, odi, rancor…), es pot viure tamb茅 de forma positiva, com un moment de comunicaci贸, honestedat i creativitat a la cerca de solucions. Aquesta actitud constructiva davant el conflicte requereix desenvolupar habilitats cognitives (raonament cr铆tic, argumentaci贸…), comunicatives (expressi贸, escolta activa, discussi贸…) i socials (empatia, assertivitat…).

L’an脿lisi del conflicte consisteix en identificar les parts implicades, els motius del conflicte, aix铆 com les posicions, interessos i necessitats de cada part implicada; tamb茅 les creences, actituds o percepcions subjacents que l’estan sostenint.

puzzle

Segons les parts implicades, els conflictes poden ser:

  • conflictes intrapersonals o interns. Per exemple, un conflicte (incoher猫ncia, contradicci贸) entre les nostres creences i les nostres accions
  • conflictes interpersonals. Com els que poden succeir en l’脿mbit d’una parella,…
  • conflictes intragrupals. Com els que poden succeir en un equip de treball, una comunitat de ve茂ns, un equip de futbol, un gabinet de govern,…
  • conflictes intergrupals. Com els que poden succeir entre partits pol铆tics, equips de futbol rivals, pa茂sos,鈥

Segons els motius del conflicte, podem distingir entre (Moore, 1994):

  • Conflictes sobre dades o informaci贸. S贸n aquells conflictes que succeeixen quan hi ha una interpretaci贸/percepci贸 diferent de les dades o les informacions que ens permet adoptar decisions. La majoria d’aquests conflictes s贸n conseq眉猫ncia d’insuficient informaci贸 o comunicaci贸 entre les persones; 茅s a dir, malentesos.
  • Conflictes d’interessos. Succeeixen quan les persones perceben/creuen que els seus interessos s贸n incompatibles, i a m茅s adopten actituds competitives. 脡s a dir, per satisfer el meu inter猫s, les altres persones no poden satisfer els seus. En aquest punt 茅s important observar l’iceberg del conflicte i ser conscients que els interessos i les posicions s贸n elements que van de la m脿 de les necessitats. Aclarir correctament els interessos, desgranar-los per poder identificar-los i accedir a les necessitats de les persones ajuden a gestionar en positiu el conflicte.
  • Conflictes estructurals. S贸n aquells que v茅nen donats per i en el marc d’una estructura que les persones en conflicte moltes vegades no poden “controlar”. L’estructura pot ser una organitzaci贸 (una escola, un hospital, una empresa,…) o pot ser la configuraci贸 del sistema econ貌mic o pol铆tic d’un estat. Aquest tipus de conflictes es caracteritzen pel fet que l’estructura pot exercir una opressi贸 sobre la/les persona/es.
  • Conflictes de valors. Apareixen quan hi ha valors contraposats (i contradictoris) o que es perceben per part de les persones. Els valors permeten que les persones puguem triar amb criteris definits com volem fer les coses, els nostres objectius,… Les persones tenim tant valors com escales de valors diferents i, molt habitualment, la conviv猫ncia 茅s possible i amistosa. Normalment el conflicte de valors es d贸na quan es percep un intent d’influir o imposar.
  • Conflictes de relaci贸. Succeeixen quan hi ha estereotips negatius de les altres persones o comunitats que participen en el conflicte. Aquests estereotips es poden veure refor莽ats per accions percebudes com negatives que alimenten l’ira, el rebuig,… fins que aprofundeixen en les percepcions negatives i poden arribar a desembocar en la deshumanitzaci贸 de tot un col路lectiu. Aquests tipus de relaci贸 es poden basar en informaci贸 deficient, mala comunicaci贸,… i tenen un paper important en l’escalada del conflicte.

Una mateixa part pot adoptar diferents actituds al llarg d’un conflicte (Casc贸n, 2001):

  • Competici贸 (guanyo/perds), el conflicte es percep com una situaci贸 en qu猫 o b茅 es guanya tot o b茅 es perd tot. Conservar una bona relaci贸 amb les altres persones no importa.
  • Evasi贸 (perdo/perds), exemplificat en la imatge de l’estru莽 que amaga el cap sota terra perqu猫 no la vegin. S’evita el conflicte a qualsevol preu, fins i tot exposant-se a perdre. Un mateix no importa, i guanyar tampoc. Es tracta de conservar la relaci贸 amb l’altra persona sigui com sigui.
  • Cessi贸 (perdo/guanyes), no hi ha una resoluci贸 total del conflicte, s’arriba a un acord provisional per貌 es mantenen els aspectes que provoquen el conflicte. La part que cedeix prioritza mantenir la relaci贸 amb l’altra persona o persones, almenys, durant un per铆ode de temps.
  • Cooperaci贸 (guanyo/guanyes), el conflicte s’enfoca com una oportunitat que les persones que hi estan implicades puguin guanyar. No hi ha competici贸 ni tampoc es pret茅n perdre en determinats aspectes per guanyar en d’altres. Es busca maximitzar tots els elements i cuidar la relaci贸 amb l’altre.
  • Comprom铆s, basat en la negociaci贸 per minimitzar la possibilitat de perdre i maximitzar les possibilitats de guanyar, cuidant la relaci贸 amb l’altre.

No hi ha una actitud normativa davant d’un conflicte. En ocasions, el conflicte exigeix que la persona sigui competitiva; en d’altres, cal cedir moment脿niament per abordar el conflicte en un altre moment.

Finalment, en l’an脿lisi del conflicte, es distingeixen tres nivells:

  • Posici贸. La que les persones en conflicte manifesten. Respon a la pregunta: qu猫 vull/qu猫 vols? Per exemple, “vull reparaci贸” o “vull acc茅s al dret”.
  • Inter猫s. 脡s l’objectiu darrere la posici贸 manifesta. Respon a la pregunta “驴per a qu猫?”, que les parts poden estar expressant o no.
  • Necessitats. Sovint no es verbalitzen, malgrat que s贸n les que desencadenen el conflicte generant un inter猫s i posici贸. Es poden classificar en (Maslow, 2017):
      • Necessitats fisiol貌giques: s贸n les necessitats b脿siques per a la superviv猫ncia humana: alimentaci贸, abric,鈥
      • Necessitats relacionades amb la seguretat f铆sica de les persones
      • Necessitats de pertin猫ncia o afiliaci贸: les persones som 茅ssers socials i necessitem sentir que pertanyem a un grup
      • Necessitats d’estima o autoestima, relacionades amb que la persona sigui i se senti valorada, tingui confian莽a en ella mateixa, sigui i se senti respectada…
      • Necessitats d’autorealitzaci贸: relacionades amb la satisfacci贸, l’猫xit,鈥

Les necessitats que es consideren b脿siques s贸n les tres primeres (fisiol貌giques, de seguretat i de pertinen莽a). En l’脿mbit de les necessitats s’han d’identificar aquelles que s贸n negociables i aquelles que no ho s贸n. I, sobretot, cal tenir en compte que en un conflicte 茅s f脿cil identificar les posicions, per貌 per gestionar-lo positivament s’han de tenir en consideraci贸 tant els interessos com les necessitats.

Bibliografia:

Casc贸n, Paco. Educar para y en el conflicto. Barcelona: C谩tedra UNESCO sobre Paz y Derechos Humanos, 2001.

Maslow, Abraham H. Motivaci贸n y personalidad. Barcelona: D铆az de Santos, 2017.

Moore, Christopher (1994). Negociaci贸n y mediaci贸n. Gernika-Lumo: Gernika Gogoratuz, documento n潞5

Etiquetes:,

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educaci贸 per a la Ciutadania Global.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educaci贸 per a la Ciutadania Global.

L鈥Objectiu 4 de l鈥Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a prop貌sit d鈥檃qu铆 a 2030:

Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements te貌rics i pr脿ctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjan莽ant l鈥檈ducaci贸 pel desenvolupament sostenible i l’adopci贸 d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de g猫nere, la promoci贸 d’una cultura de pau i noviol猫ncia, la ciutadania mundial i la valoraci贸 de la diversitat cultural i de la contribuci贸 de la cultura al desenvolupament sostenible.

Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment. M茅s informaci贸.


Una iniciativa de:
Amb el suport de:
Diputaci贸 de Barcelona

 

 

Powered by Warp Theme Framework